AHONTAT, ADA adj.
Avergonyit, ida; afrontat, ada.
V. hontat, ada.
"... que mes valia fer aço, que si la sgleya de Roma ne la corona de França romanien ahontats ne escarnits." Desclot, Bernat Crònica (Desclot) (ed. Coroleu, 1885) cap. CXL
"Com soferi la Verge humilment Quant vi son fill tant ahontat Sus en la crotz mort e penjat" Llull, Ramon Hores de Santa Maria De prima, III
"e diu: -Senyer, volets que aqui entra? si no, al pou me trobarets e certes jamay no m veurets, car mes am esser nagada que si era ahontada." Llibre dels Set Savis de Roma 1.389
"Si al servu seran dites algunes paraules quanque sien vils ne aontades, neguna demanda no es donada al senyor ne al servu." Furs de València (ed. Pastor, València 1547) fur 3, de injur, f. 192, 2
| | |